Novembre, i Tots Sants

José Vte. Manzana

 

Com cada primer de novembre, novament celebrem Tots Sants, amb la finalitat d’honorar els sants del cel, els que han sigut canonitzats i aquells que no ho han estat, festa de les més antigues del món cristià. La festa té els seus orígens en les catacumbes, on els antics cristians solien celebrar missa a la vora de les restes mortals d’aquells nombrosíssims màrtirs que, principalment en temps de Dioclecià, foren immolats. Ja al segle VIII estava estés el costum de celebrar missa en commemoració dels sants, i fou sant Gregori VII qui va fixar esta data, definitivament, per a la festa. A la fi del segle X li fou agregada, l’endemà, la commemoració dels fidels difunts. I, com tots sabem, es fa una missa en honor als morts i, després, es realitza una visita al cementeri replet de flors, on es fa un respons per tots ells.
L’Església ens demana dirigir la nostra mirada al cel, que és la nostra futura pàtria, per tal de vore allí amb sant Joan tota eixa multitud incomptable de sants, provinents d’Israel i de tota nació, poble i llengua, que revestits amb túniques blanques i amb palmes a les mans lloen constant i eternament l’Anyell sense pecat. Entre eixos milions de justos als quals hui honorem i que foren senzills fidels de Jesús a la terra, estan els nostres parents, amics, i tots aquells que ens han precedit en la fe, als quals hui, tots i cadascun de nosaltres, tenim ben presents. Ells adoren ja el Rei de reis i Corona dels sants i, segurament, amb la seua intercessió, ens guanyaran abundants misericòrdies del cel. Esta festa comuna serà, algun dia, també la nostra.
Per a comprendre el significat de la solemnitat dels sants i la commemoració dels difunts cal saber que hi ha tres estats en l’Església: 1) L’església peregrina en la terra, en la qual estem nosaltres fins al dia de la nostra mort; 2) L’església purgant (purgatori), la componen els difunts que necessiten encara purificació abans d’entrar al cel, i per ells preguem el dia dels difunts, a fi que prompte vagen al cel; i 3) l’església triomfant, ja glorificada al cel, als membres de la qual honorem cada 1 de novembre.
La festa de Tots Sants no és sols per a recordar, sinó també una crida a viure tots la nostra vocació a la santedat, cadascú segons el seu propi estat de vida (fadrins, casats, vidus, consagrats, etc.). Déu ens creà per a ser sants. Segons Benet XVI, "el sant és aquell qui està tan fascinat per la bellesa de Déu i per la seua perfecta veritat que estes l’aniran progressivament transformant. Per esta bellesa i veritat està disposat a renunciar a tot, també a si mateix. Li és suficient l’amor de Déu, que experimenta i transmet en el servei humil i desinteressat del proïsme".
Al llarg de tot l’any celebrem la festa de molts sants famosos, però l’Església ha volgut recordar que al cel hi ha una incomptable quantitat de sants que no cabrien en el calendari, per això ens regala esta solemne festa de Tots Sants que abraça tots els nostres germans que ja estan al cel. Multituds de sants desconeguts per nosaltres, però estimadíssims per Déu, entre els quals pot haver-hi algun conegut nostre.