Lolín: 29 anys d’aprenentatge i dedicació

Àlex Gimeno

 

És curiós: si et pares a pensar que tenim algunes persones al nostre poble que han dedicat la meitat de la seua vida a treballar pels altres de forma gratuïta en diferents àmbits de la vida local (musical, religiosa...), entenent gratuït en sentit econòmic, perquè estic segur que emocionalment ha estat molt enriquidora. En este número de L’Alé volem fer-vos arribar unes notes sorgides d’una vesprada en companyia de Lolín, en què ens explica la seua labor com a catequista de la Parròquia.

Lolín, com passa una mare jove, sense experiència en la docència, a plantejar-se ser catequista?
Molt fàcil. Ja saps que en la meua família i a la del meu home la religió ha estat molt present. Fa vint-i-nou anys també, quan Mn. Salvador Pastor ens va reunir a les mares dels xiquets de 1ª Comunió i ens va proposar ser catequistes. A ell li devem que ens introduïra, que ens encaminara i ens ensenyara gran part del que sabem.

Què recordes d’aquell primer any?
Recorde que érem quatre catequistes: Rosa Manzana, Toñi Cazorla, Rosa (la dona de Coleto) i jo. Recorde els xiquets: Manolo i Amable, Suni i Vicente, Manolo i Rosa, Guillermo, Carlos, Mili, Deli, Graci, M. Carmen i Eva, Felipe i Quique, Vicente, Miguelito... un a un fins a vint-i-tres. Recorde pensar que era (i és) un repte important el que tenia a les mans, però també sabia que amb l’ajuda de Déu el podria portar endavant.

Tens relació amb aquells primers alumnes?
Sí, alguns d’ells viuen al poble i inclús ja han portat els seus fills a catequesi. Encara hui és molt gratificant quan aquells xiquets dels primers anys, ara hòmens i dones, et saluden pel carrer amb aquella mateixa tonadeta de quan érem menudets: "Hola, Lolín!".

Quina és la diferència entre els xiquets dels primers anys i els d’ara? I els pares?
La innocència és la mateixa. No és bo generalitzar, però aquells xiquets tenien uns altres valors, possiblement l’educació que rebien era diferent, venien de famílies amb una certa cultura religiosa, més o menys practicant. D’ahí que la nostra tasca és important, però ha de complementar-se a casa i són els pares els qui han de col·laborar en l’educació en la fe, per tal que el dia de la 1ª Comunió no es convertisca en un tràmit purament social, sinó religiós, un punt i seguit.

Quina és la teua línia de treball?
Bàsicament treballe amb un temari predeterminat, però a més m’agrada ensenyar des de la meua experiència personal amb Déu, treballar amb els xiquets valors com l’amistat, el companyerisme, la confiança, la solidaritat... I em prepare amb la consulta de llibres i articles: per poder ensenyar, abans cal aprendre, i sempre hi ha temps per a fer-ho.

Al Regne Unit, el Papa Benet XVI ha fet referència a la crisi en la fe davant l’agnosticisme. Veus futur en el treball de catequista?
Fa ja molts anys que Salvador Pastor ens va dir: "Penseu sempre en l’Església, amb la E majúscula, no en l’edifici". L’Església som tots, tu, jo i cadascun dels qui ens anomenem cristians, i la fe individual és la que ens uneix en comunitat. Si som fidels a les nostres creences i no ens deixem portar per modes externes que ens poden fer avergonyir-nos de la nostra fe, la continuïtat del treball del catequista està assegurada. Estic molt feliç del treball que realitze per l’aprenentatge personal que vaig incrementant dia a dia i que els xiquets m’aporten, i espere poder treballar de la mateixa manera per molts anys.

Moltes gràcies Lolín per esta vesprada tan agradable, i per la teua labor en la Parròquia durant tants anys.
Gràcies a vosaltres per haver-me deixat explicar la meua xicoteta col·laboració, el meu treball.