Sogorb-Castelló: 50 anys

Fra Josep Miquel Bausset*

 

La creació del nou bisbat de Sogorb-Castelló (ara fa 50 anys) com a nova realitat eclesiàstica del Poble de Déu, va tindre lloc l’any 1960. Amb la segregació d’una bona part del territori de la diòcesi de Tortosa es creava aquest bisbat, del qual el Dr. Josep Pont va ser el seu primer bisbe. Per mitjà d’un Decret Pontifici de 31 de maig, se segregaren i també s’annexionaren diverses comarques a la vella i venerable Seu de Sogorb. D’aquesta manera, els arxiprestats de la ciutat de Castelló, Albocàsser, Llucena, Nules i Vila-real, que havien pertangut a la diòcesi de Tortosa, passaven a formar part del nou bisbat. Per contra, Catí continuava a Tortosa, i Betxí, que curiosament formava part del bisbat de Terol, passava també a Sogorb-Castelló. Per altra part, les parròquies del bisbat de Sogorb incloses a la província de València, passaven a aquesta arxidiòcesi. Aquest mes fa 50 anys que, per la Butla de 24 de juny de 1960, el papa Joan XXIII afegia a l’antic bisbat de Sogorb el títol de Castelló.
Com assenyala el decret del Vaticà II Christus Dominus, la diòcesi és aquella porció del Poble de Déu confiada al bisbe. D’aquesta manera, el nou bisbat de Sogorb-Castelló es constituïa (com diu també el Concili) en una Església particular, on es troba l’Església de Crist, que és una, santa, catòlica i apostòlica.
Recorde la presència del bon bisbe Josep Pont, que va estimar de veritat la primera Església que va servir en el seu ministeri episcopal: «coses, llocs i gent que jo he estimat i he servit, i encara porto dintre del cor, com la festa de la Magdalena, el tercer diumenge de Quaresma, amb la canya a la mà, i ensenyes verdes per tot arreu».
En prendre possessió de la seu primada de Tarragona, l’any 1971, el nou arquebisbe Josep declarava amb nostàlgia: «una part del meu cor es queda en aquelles boniques terres valencianes, al costat de la Mare de Déu de la Cova Santa i la Mare de Déu del Lledó». I és que el bisbe Josep havia recorregut les velles terres del Maestrat i de la Plana, les valls del Palància i del Millars, i per això afirmava: «aquests camins els he recorreguts tots, durant els millors anys del meu servei de bisbe de l’Església». Per això recordava el fet que havia ocupat durant 19 anys el lloc 75é com a bisbe de Sogorb, i al mateix temps que era «el cap i començament d’una nova etapa d’aquell venerable episcopologi, en esdevenir l’any 1960 primer bisbe de Sogorb-Castelló».
Crec que el 50é aniversari del nou bisbat ha de ser una oportunitat per a recordar i agrair a Déu la venerable tradició de la seu de Sogorb, que es va veure rejovenida fa 50 anys amb la saba nova provinent dels arxiprestats, que a partir d’aquell any formarien part del nou bisbat.
Crec també que el 50é aniversari de la nova diòcesi és un motiu per a retrobar les arrels de la fe i per a construir una Església més senzilla, oberta a tothom, fidel a les benaurances, sense condemnes ni excomunions, que propose amb cordialitat la nostra fe, però que mai no la impose! És el moment de posar en relleu una Església que puga redescobrir el Concili i que, amb un gest amable, sàpia presentar al nostre món la tendresa d’un Déu que, en Jesús, estima entranyablement. Un Déu que no ha vingut a condemnar, sinó a salvar a tothom. Una Església que, a més, a les zones valencianoparlants del bisbat, tal com van fer els bisbes Josep Pont i Josep Mª Cases, vaja introduint la nostra llengua en la litúrgia.
El bisbe Josep Pont i Gol deia: «l’Església no té fronteres, però es realitza en les diverses comunitats humanes, locals o culturals, distintes per la llengua, la cultura i la geografia».
És en aquest nou bisbat de Sogorb-Castelló que ara fa 50 anys, que l’Església ha de presentar la joia de l’Evangeli, per a fer realitat el Regne de Déu enmig de la nostra societat.

* Monjo del Monestir de Montserrat