SALUTACIÓ DELS CLAVARIS 2008

Per què ser clavaris? Si ens plantegem aquesta pregunta ens vénen al cap moltes coses. En primer lloc, vam decidir ser clavaris perquè significa participar des de dins en les festes grans del nostre poble: la festivitat del Santíssim Crist del calvari d’Eslida. Encara que els hòmens són d’Artana, les dones, eslideres, sempre hem viscut les festes des de xicotetes i per a nosaltres era una il·lusió poder organitzar-les algun dia.

Ja fa anys que ens hauríem decidit a dur endavant aquesta tasca, però sempre hi ha motius que allunyen aquest moment. Primer pensàvem que seríem clavaris quan els nostres fills foren majors, perquè així ja no els hauríem de cuidar tant. I, a més, ells també podrien participar en les festes i, ja posats, tirar-nos una maneta. També volíem esperar a ser clavaris quan no tinguérem deutes, però vist que passen els anys i els deutes no acaben, i com que els nostres fills ja han crescut, va aparéixer l’ocasió i la vàrem aprofitar.

Tot va ser durant un sopar en què estàvem els sis clavaris parlant de les festes, i ens vam adonar que tots i totes compartíem la mateixa il·lusió. Així, vam decidir dur endavant aquesta idea i ens vam convertir en els Clavaris 2008. Hem de dir que està sent una de les experiències més boniques de la nostra vida. Està clar que és molta faena durant tot un any, però val la pena. En aquests mesos hem conegut molta gent i hem compartit molts moments inoblidables que només es viuen sent clavaris.

Ara, si mirem enrere, veiem com l’any ens ha passat rapidíssim i com, a mesura que s’acosta el gran moment, augmenten els nervis. Els nervis perquè tot isca com ho tenim pensat, els nervis perquè tot isca bé. ja sabem que és molt difícil que agraden a tots, però hem intentat fer unes festes pensant en els majors, en els jóvens i en els menuts, per tal que tot el poble puga gaudir d’aquesta setmana tan especial. Una setmana que, en certa manera, tanca l’estiu i que per a molta gent es converteix en els últims dies per a compartir amb els amics que no tornaran a veure fins al pròxim estiu.

Finalment, volem donar les gràcies a totes aquelles persones que han fet possible que puguem arribar fins ací i que han col·laborat i confiat en nosaltres des del primer dia, especialment a les nostres famílies. Arribats ací, només ens queda dir que esperem que passeu molt bones festes i que gaudiu tant o més com ho farem nosaltres.