L'AIGUA DE MAIG, PER A TOT L'ANY

El mes de maig i primers dies de juny han resultat generosos pel que fa a l’aigua. Encara que la inestabilitat meteorològica ens haja dificultat durant uns quants dies la realització de les activitats quotidianes (eixir al carrer, treballar a l’aire lliure, conduir...), ningú no negarà que l’aigua sempre és beneficiosa per al terme, per a les plantes i, sobretot, per a recarregar els aqüífers.

L’aigua és un bé escàs, i això ho saben millor que ningú els pobles del desert i els que estan en vies de desenvolupament. No cal anar-se’n tan lluny, encara que hem de tindre en el pensament els països més empobrits per falta de recursos, que quasi sempre han estat espoliats impunement pels països rics de l’anomenat «primer món civilitzat».

L’aigua és un dels recursos naturals més preats del planeta. Més de mil milions de persones no disposen d’aigua potable, la qual cosa provoca que cada any moren uns tres milions i mig de persones, en la major part xiquets, a causa de malalties relacionades amb la falta o el mal estat de l’aigua. Per això, la distribució equitativa i l’explotació sostenible d’este recurs es presenta com un dels reptes principals del segle XXI. En la consecució d’esta meta, els aqüífers poden tindre un paper rellevant.

Els aqüífers són formacions geològiques subterrànies. Es componen d’una o més capes de roca o d’altres estrats porosos i permeables que permeten el flux i l’extracció de l’aigua del subsòl, per la qual cosa són una font valuosíssima d’este element líquid. En el cas de l’abastiment urbà, uns dotze milions d’espanyols utilitzen aigua subterrània.

A Eslida a vegades presumim que l’aigua no s’acabarà mai, i això no és cert. Tot depén de l’ús sostenible que en fem, perquè sabem que al llarg de la història hi havia més fonts contínues que ara mateix no tenen aigua sinó quan plou molt. En algun cas pot ser perquè l’aigua fa un altre camí (es perd la font), però altres és perquè baixa el nivell freàtic de l’aqüífer per un ús sostingut sense cap control.

En la consciència de la gent d’Eslida ha influït un poc el fet que l’aigua es pague ara segons el consum real. Fa uns anys, justament quan es produïa el desenvolupament de l’estiueig constant, es va fer un mal favor aprovant la tarifa única. El mal favor no era per pagar poc, evidentment, sinó que allò ens va fer perdre de vista el valor intrínsec de l’aigua i el respecte que devem a la natura i a la resta de la humanitat. Així, es va crear la percepció que l’aigua valia poc, perquè es pagava poc per ella.

Això no vol dir que no hem d’utilitzar aigua, sinó tan sols gastar la que siga estrictament necessària. Conéixer les nostres necessitats reals i actuar en conseqüència ens ajudarà a preservar entre tots i totes este préstec que ens han fet les generacions futures.

I ara, anem a les dades pluviomètriques aproximades d’Eslida, recollides per Emilio Pitarch Sorribes, a qui agraïm la col·laboració i la perseveració en esta labor tan interessant.

 

8 de maig: 35 litres/m2

9 de maig: 17 l/m2

10 de maig: 65 l/m2

11 de maig: 19 l/m2

14 de maig: 1 l/m2

16 de maig: 1 l/m2

17 de maig: 8 l/m2

18 de maig: 23 l/m2

19 de maig: 10 l/m2

23 de maig: 2 l/m2

25 de maig: 5 l/m2

26 de maig: 7 l/m2

27 de maig: 20 l/m2

28 de maig: 3 l/m2

31 de maig: 19 l/m2

1 de juny: 16 l/m2

2 de juny: 10 l/m2

5 de juny: 6 l/m2

8 de juny: 5 l/m2

9 de juny: 24 l/m2

10 de juny: 5 l/m2

11 de juny: 2 l/m²

 

Al mes de maig de 2008 han caigut a Eslida 235 l/m2 (303 entre maig i juny) i des que es tenen registres oficials és el maig que més dies ha plogut. Els beneficis globals que aporta esta aigua ha afectat negativament alguns cultius minifundistes per a consum domèstic, sobretot les creïlles, els fesols acabats de sembrar que s’han podrit davall terra, i potser també les bajoques i les tomaques, que ara estan recuperant-se en alguns casos. Pel que fa a les olives, alguns observadors diuen que se’n quedaran moltes.

Redacció