VACANCES, SAGRAMENT DE VIDA

En escriure estes línies, no és la meua intenció fer una anàlisi socioeconòmica del nostre poble, sinó reflexionar sobre eixos canvis quotidians que es produeixen en la vida de cadascú quan aplega el temps d’estiu i que, encara que no són vacances per a tots (perquè molta gent no para de treballar i, sobretot per a les ames de casa, el treball no acaba mai) ens afecte d’una o altra manera.

Un primer aspecte que voldria tindre en compte és que per a moltes famílies l’estiu significa el retrobament amb alguns dels seus membres que per una o altra raó viuen fora (estudis, treball, obligacions familiars) i que ara tornen al poble a retrobar-se durant uns dies o setmanes amb els pares o els iaios.

Encara que no ho parega, la família continua sent un pilar fonamental de la nostra societat i en ella trobem el refugi que ens falta en altres àmbits de la vida. És espai per a compartir, per a conviure, per a riure i per a plorar, per a créixer i somiar.

Altres persones busquen un clima més propici, fugir de les presses de les grans ciutats, trobar la tranquil·litat lluny dels mal de caps del dia a dia. I per a això el món rural és un espai privilegiat en què es recuperen estils de vida que per a molts s’han perdut: la partideta al bar, la xarradeta a la porta de casa amb els veïns quan decau el dia, els passejos redescobrint la natura...

I de Déu?... què en diem? Quan tots desitgem retrobar-nos a nosaltres mateixos, d’Ell fem el gran oblidat. I quant de temps perdem amb coses sense sentit i no li dediquem diàriament un temps per a la intimitat amb Ell, per a retrobar-nos amb la missa dominical, per a fer una visiteta al Sagrari...

Les vacances es poden convertir en un sagrament perquè poden ser un signe de la presència de Déu en les nostres vides. Si repassem amb atenció els evangelis, trobarem alguns textos en què Jesús es retira amb els seus apòstols a descansar i a pregar. No podríem fer nosaltres el mateix i descobrir el rostre del «Déu amor» en les persones, els carrers, la natura que retrobem durant les vacances?... Bon estiu a tothom.

Mossén Salvador Prades