SAPS LLEGIR, ELLS NO. PODEM CANVIAR-HO

Aprendre a llegir, escriure, calcular, conéixer, pensar, són escalons bàsics, els primers d’un llarg camí d’aprenentatges per a la vida que donen contingut al dret fonamental a l’educació. Però l’educació no és un producte final, sinó un procés fet de molts escalons que pugem com a xiquets, adolescents, jóvens, adults i ancians, que té com a finalitat el desenvolupament integral i harmoniós de totes les nostres capacitats com a persones concretes i irrepetibles.

La societat i els poders públics situen l’educació entre les condicions prioritàries del desenvolupament personal i comunitari; i l’escola, entre els factors imprescindibles per a garantir-la. La dignitat comuna de tots els éssers humans i la seua vocació de buscar i descobrir la veritat sobre si mateixos, la vida i la història, constitueixen el fonament d’este dret universal i de l’obligació moral de garantir-lo.

Tots els esforços són pocs. Per això, Mans Unides ha decidit fer seus els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per a exigir i donar suport al seu compliment. L’any 2007, reflexionarem sobre la importància d’aconseguir l’educació primària universal per als xiquets i xiquetes de tot el món abans de l’any 2015, perquè, segons l’Informe Anual 2006 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, en el món, 130 milions de xiquets no van a escola, dels quals el 70% són xiquetes; dels 960 milions d’adults que no saben llegir, el 66% en són dones; i dels 1.000 milions de persones més pobres del món, el 60% en són dones. Hi ha una estreta relació entre pobresa, analfabetisme, desigualtat i exclusió de la dona.

Construir escoles, dotar-les de professorat i recursos, i facilitar la gratuïtat de l’estudi són necessitats de primer orde si volem aconseguir l’ensenyança primària universal per a tots els xiquets i adults per sempre, no sols per a l’any 2015. Per a això cal fer altres polítiques de gasto públic, anteposant la inversió en educació a la despesa militar; és necessari traure més profit de la complementarietat entre els esforços de la societat civil i les administracions públiques; és necessari incrementar i gestionar millor l’ajuda oficial al sector educatiu, que ha disminuït en els últims anys; i cal millorar la qualitat per a lluitar contra l’abandó escolar i l’analfabetisme funcional.

Mans Unides acumula una història de solidaritat amb els més pobres de l’Àfrica, Àsia i Amèrica Central i del Sud. Durant quasi cinquanta anys, treballa per eradicar les causes i les situacions que danyen la dignitat humana i neguen l’exercici del dret a l’educació, promovent projectes educatius, obrint les portes a la capacitació especialment de xiquets, jóvens i adults, dones i indígenes, en particular amb població rural i urbana, desplaçats, refugiats i discapacitats. En esta labor, al llarg de les sis últimes campanyes (2000-2005), Mans Unides ha donat suport i ha finançat 1.935 projectes educatius que han beneficiat prop de 30 milions de persones.

Compartim la iniciativa mundial Educació per a Tots que, en la Declaració de Dakar (2000), entén per educació bàsica aquella que satisfà les necessitats bàsiques d’aprenentatge, a fi que millore la seua vida i transforme la societat. Com va dir Pau VI en l’encíclica sobre el desenvolupament dels pobles, Populorum Progressio (1967), de la qual commemorem el 40 aniversari, l’alfabetització és per a la persona un factor primordial d’integració social i d’enriquiment personal, mentres que per a la societat és un instrument privilegiat de progrés econòmic i de desenvolupament. L’educació converteix les persones en artífexs del desenvolupament, pel fet que els capacita per a ser protagonistes del desenvolupament propi i dels altres.

 Mans Unides. Campanya 2007

Butlletí número 166