Blogia
Parròquia El Salvador - Eslida

EL LLEÓ DE ROMA

EL LLEÓ DE ROMA «Ja que sols per vós el cel, sent les nostres peticions...". Amb estes paraules comencen els gojos que li cantem al nostre Gloriós Patró Sant Lleó I, el Gran, Papa i Doctor del l’Església. No sabem quin és l’origen d’esta devoció tant peculiar al nostre poble, sols tenim com a referència el que diu la setena estrofa dels seus gojos, en la qual s’atribueix com un fet miraculós que eixira per Patró, ja que, segons conta la llegenda popular, el seu nom no figurava entre els candidats que el poble havia designat, per ser elegit a sort, com a patró d’Eslida.

 

I, per què ell? Tal volta no ho sabrem mai, tampoc no cal trobar explicacions per justificar-ho: va eixir el seu nom per tres voltes, i el poble el va acceptar i venerar com a patró, com quan va ser elegit Papa, que va ser aclamat pel poble i pel clergat. I Eslida, fidel a les seues arrels i fonaments cristians, segle rere segle, any rere any, continua manifestant la seua fe en Déu i la devoció al seu sant, cada segon diumenge de Pasqua, agraint al Pare els favors que, mitjançant la constant intercessió de sant Lleó, li ha concedit al llarg de la seua història com a poble, i agraint-li també que li’l donara per patró.

 

En Lleó trobem un home valent (fent honor al seu nom), compromés en el seu temps, preocupat per les necessitats de la gent, especialment dels que pateixen; un cristià al qual "no se li arruga el melic" per denunciar, des de la fe i les veritats evangèliques, les injustícies, els abusos, les mentides i els errors de la societat amb què conviu, conseqüent i coherent amb la seua fe i la seua vida, amb el que celebra i viu. «Norma de savis, martiri dels heretges, terror de tirans, protector dels fidels, glòria de l’Església, perla dels confessors, honra de prelats, sol entre els doctors, refulgent sol del Salvador Rediviu, llengua viva i clara de l’Esperit Sant Diví, exemple de virtuts, consolador d’afligits, dolcesa de pobres, ajuda de desvalguts, abisme d’humilitat...», qualitats que se li atribueixen al seu llarg i fructífer pontificat, i que queden reflectides en la Salve que els esliders li cantàvem amb fervor i devoció, en altres temps, junt als gojos.

 

Pontífex de l’Església al segle V, en uns temps no gens fàcils, va combatre heretgies i va haver de plantar cara al tirà més famós i temut de l’antiguitat: Atila. Lleó, amb una eloqüència i valentia inspirada per l’Esperit Sant, va eixir al seu encontre, i el va persuadir perquè desistira de la seua intenció de saquejar Roma. Sols amb la força de la paraula, va salvar la ciutat d’una destrucció segura, que des d’aleshores el va considerar el seu alliberador. Lleó, per tal que la victòria sobre Atila quedara en la memòria, va manar fondre una estàtua de Júpiter per a fer-ne una altra de l’apòstol sant Pere, que des d’aleshores es venera a la Basílica del Vaticà, per la multitud de fidels que van a venerar les seues relíquies. I anys després, tot i que no va poder evitar que Roma fóra saquejada a mans de Genseric, sí que va aconseguir que el bàrbar respectara les vides dels seus habitants i els edificis.

 

Destaca la seua força, eloqüència i profunda teologia en les seues cartes i sermons, que van quedar patents també en el Concili de Calcedònia, quan després de la seua intervenció, tots el presents, unànimement, exclamaren: «Pere ha parlat per boca de Lleó». Allí va quedar definida la divinitat i humanitat de Crist, i a ell li devem la pregària que resem els cristians tots els diumenges, el Credo, que és la Fe de l’Església que ens gloriem de proclamar.

 

És, junt al veí bisbe sant Ambròs, un dels Sants Pares de l’Església occidental; té un formós altar de marbre a la Basílica de Sant Pere de Roma, on, darrere de la inscripció «CORPUS S. LEONIS PONTIFEX ET CONFESSOR, COGNOMENTO MAGNI, ECCLESSIAE DOCTORIS», descansa el seu cos des del segle VII. A la Basílica de Sant Joan de Laterà trobem un medalló amb la seua imatge, baix del qual ens diu que va ocupar la seu de Pere 21 anys, un mes i tretze dies, és a dir, des del 29 de setembre de l’any 440 fins al 10 de novembre del 461; i a la cambra on es custodia una part del Tresor Vaticà, en una arqueta, hi ha les relíquies dels quatre sants papes Lleó, entre elles les d’ell, que ha tingut l’Església catòlica.

 

Per a molts, sant Lleó és un complet desconegut, i associen el seu nom al del ferotge animal africà, però heu de saber que compartim sant patrò amb un poble de la província de Granada que es diu Benamaurel. He establit contacte, i hem intercanviat informació, i he pogut comprovar certes similituds amb la nostra festa: la celebren també a l’abril, al voltant del dia 11, i reparteixen el que ells anomenen «la Rosca», símbol de la caritat que Lleó tenia pels pobres, i del seu desig d’unir el sustent material amb l’espiritual. Li dediquen un Tridu i una Solemne Novena, traslladen la seua imatge des de la parròquia fins a la seua ermita, i després recorre els carrers del poble en processó fins a l’església parroquial.

 

Advocat contra les febres maltes i tifoidees, cosa que ens consta, quan en altres temps, els esliders, assetjats per estes malalties, varen fer uns panets que, en ser beneïts, els donaven a menjar als malalts, i veien com milloraven de la malaltia. A més, el tenen per patró els cantors i els organistes, potser pel seu zel pel culte i la litúrgia.

 

Alegrem-nos de tan gran intercessor que la Providència ens ha concedit, i ja que el tenim per patró, per "model" en el seguiment de Jesucrist, el millor homenatge que li podem fer és ser com ell, deixar-nos tallar segons eixe patró, que en vida, tot i que com a ésser humà no era perfecte, es va fer per als altres un «alter Christus», ‘un altre Crist’, posada sempre la seua vida i confiança en el Senyor. Com Lleó, mirem amb l’esperança depositada en Déu el temps que ens ha tocat viure la nostra fe, que tot i que han passat mil cinc cents quaranta cinc anys de la seua mort, hi ha situacions i circumstàncies de la societat que són semblants a les que ell va viure, i que necessiten de ser mirades i il·luminades des de i amb la fe. Que la coca no ens farte, sinó més aïna... que ens alimente.

 

Impetrant la seua pregària davant l’Altíssim, demanant-li que per la seua gràcia i protecció meresquem gaudir el goig etern, amb ell, a la Glòria. Diguem-li: «sigueu en les nostres afliccions, Diví Lleó, consol».

José Vte. Manzana

1 comentario

Salvador Raga -

Estimados amigos de Eslida : Quiero decirle que hemos constituido una Asociación Cultural que tiene como objetivo el catalogar , promover , estudiar y difundir los Gozos de la Comunidad Valenciana porque están en riesgo de perderse definitivamente en muchos lugares. En ese sentido hemos creado un blog http://gogistesvalencians.blogspot.com/ para dar visibilidad a este apasionante trabajo que estamos haciendo. Queríamos pediros la versión en papel de los Gozos de vuestra zona si es posible originales y también si tuviérais más antiguos aunque sean de la misma versión y si los pudiérais mandar por correo postal de verdad que sería un lujo y les daríamos difusión . Quedo en espera de vuestra amable respuesta y estamos a vuestra disposición para lo que queráis de nosotros. Un saludo muy afectuoso.

Salvador Raga Navarro
C/Benager , 8
46470 Catarroja (Valencia)
657.01.36.43

PRESIDENTE
Asociación Cultural VIA VICENTIUS - GOGISTES VALENCIANS

www.caminodesanvicentemartir.es
http://viavicentius.blogspot.com/
http://gogistesvalencians.blogspot.com/