Blogia
Parròquia El Salvador - Eslida

QUÈ ÉS EL DOMUND?

QUÈ ÉS EL DOMUND?

Cada any, a l’octubre, celebrem la jornada del DOMUND, però a banda de la col·lecta que se celebra en totes les parròquies, tal vegada sabem molt poc sobre este tema. En les següents línies es traça una breu història del Domund com a manifestació de la vocació missionera i universalista de l’Església, que enguany se celebra amb el lema «Com Pau, missioner per vocació».

Quan el cardenal arquebisbe de Milà, Aquil·les Ratti, és triat pontífex en 1922, amb el nom de Pius XI, té ja fama de gran afavoridor de l’apostolat missioner.

A les poques setmanes de la seua entronització com a Papa, tria en la persona de monsenyor Roche el primer bisbe indígena, que inaugurarà la sèrie de prelats autòctons de ritu llatí en el segle XX. Pocs dies després promulga com a pontifícia l’Obra de la Propagació de la Fe, junt amb l’Obra de la Santa Infància i del Clero Indígena, i les declara instrument principal i oficial de la cooperació missionera de tota l’Església catòlica.

En 1925 obri en el Vaticà, en pavellons alçats sobre el pati cèlebre del Belvedere, una esplèndida Exposició Missionera, aprofitant l’afluència de pelegrins al nou Any Sant, a fi de promoure les vocacions missioneres, suscitar l’interés dels fidels pels problemes de les missions i excitar la seua generositat espiritual i material.

Al febrer de 1926 publica la cèlebre encíclica Rerum Ecclesiae, en la qual reafirma la importància i urgència dels objectius missioners programats al principi del seu pontificat i manifesta la seua resolució indestructible d’acurtar les etapes per a la realització. «L’Església –afirma en esta encíclica– no té una altra raó de ser sinó la de fer partícips totes les persones de la redempció salvadora, escampant per tot el món el regne de Crist». Abans d’acabar aquell any, consagraria el Papa els sis primers bisbes indígenes de la Xina. I és precisament en este any de tan notables esdeveniments quan tindrà lloc un altre fet significatiu: la institució de la jornada missionera d’octubre.

Així, en eixe clima tan favorable a la causa missionera de l’Església, sorgeix en el si del Consell General de l’Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe (alguns creuen que per determinació del mateix pontífex) la iniciativa de celebrar una Jornada Mundial de Propaganda que constituïsca un impuls seriós en la consciència de tot el Poble de Déu, per a recordar-li la seua responsabilitat missionera de dimensió universal.

Es proposen cinc grans objectius:

• Oració fervent al Senyor per a accelerar el seu regnat en el món.

• Fer comprendre a tots els fidels el formidable problema missioner.

• Estimular el fervor missioner dels sacerdots i dels fidels.

• Donar a conéixer millor l’Obra de la Propagació de la Fe.

• Sol·licitar l’ajuda econòmica en favor de les missions.

En concret, el Consell Superior General suplica entre altres coses:

• «Que es fixe el diumenge penúltim d’octubre com a jornada d’oració i propaganda missionera en tot el món catòlic.

• Que se celebre en eixa jornada la missa "per l’evangelització dels pobles".

• Que la predicació, en eixe dia, siga de caràcter missioner, amb especial referència a l’Obra de la Propagació de la Fe».

Esta Jornada Mundial ha significat per a l’apostolat missioner un impuls formidable, difícil de superar per altres mitjans, tant per la seua extensió com per la seua profunditat. Pau VI la va qualificar diverses vegades com «un esdeveniment de gran relleu en la vida de l’Església», una «genial intuïció de Pius XI», una «ocasió de fer sentir la seua vocació missionera a l’Església, als nostres germans en l’episcopat, al clero, als religiosos i religioses i a tots els catòlics»; una «poderosa i insubstituïble ajuda per a les Missions», un «acreixement de la fe tant en les Esglésies d’antiga cristiandat, com en les jóvens Esglésies».

Catequesi eficaç de la doctrina missionera conciliar. En el missatge que en 1972 va dirigir Pau VI al cardenal Renard, arquebisbe de Lió, amb motiu del Congrés Internacional de les OMP, referint-se al Domund escrivia: «Estes jornades seriosament preparades permeten als cristians una mirada nova sobre les missions... Examinar l’evangelització local i l’evangelització llunyana en una mateixa pastoral missionera, l’única font de la qual és Crist». És incalculable el bé immens que han ocasionat els missatges dels pontífexs que han succeït Pius XI amb motiu de la celebració d’esta jornada. Amb raó, el prefecte de Propaganda Fide, cardenal Van Rossum, va poder anomenar este dia «el Gran Dia de la Catolicitat».

El Domund va nàixer davall el signe d’estos caràcters distintius: clar universalisme missioner, conscienciació del deure missioner, col·laboració intensa espiritual, ajuda generosa material, vinculació íntima a l’Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe.

Mossén Salvador Prades

0 comentarios