MEDITANT...

Em va impactar molt l’article de l’últim número de L’Alé titulat «Empatia». Estic d’acord amb el símbol de l’arbre i m’unisc al dolor de tota la família de Rosa, en particular de Maruja, sa mare, el seu espòs i els seus fills, pel buit tan gran que ha deixat. Demane al Senyor que els done la força necessària i que Ell siga el seu consol i esperança.

Hui, dia de Divendres Sant, meditant que no hi ha major amor que donar la vida pels amics, veig que Jesús, l’innocent, ha carregat amb els nostres pecats. Per la seua mort en la creu ha redimit el món. Sa Mare l’ha vist morir i ha plorat amb el cos de Jesús en els seus braços. Demà ressuscitarà. En la Vigília Pasqual cantarem l’Al·leluia Pasqual, perquè Crist ha ressuscitat del sepulcre i amb la seua claredat il·lumina el món. Ell és viu, és Pasqua, dia de goig i d’esperança.

Quina alegria donava un naixement en la meua vida professional d’infermera. Treballant en Maternitat, Neonatologia i Pediatria he vist l’alegria de tantes mares en donar a llum un fill, com de felices que se sentien, com estaven de realitzades i quina llàstima quan queien malaltets i ingressaven en Pediatria...

Vaig vore l’alegria dels meus nebots (filla del meu germà, difunt als 43 anys) en nàixer les bessonetes, tan desitjades. Es deien com els seus pares: Victòria i Pilar. La xicoteta, Pilar, de dos mesos, la vam soterrar el Dimecres Sant, tan xicoteta, tan vulnerable i sense defenses i quin buit ha deixat, sobretot en els seus pares. Ella no va arribar a ser un arbre, va ser una xicoteta branca amb fulles i flors, no va donar fruit ni ombra...

En la missa de l’enterrament, Pedro, el rector de Borriana, va explicar en la seua homilia que no era la litúrgia clàssica de difunts, tot de morat, ni tocaven les campanes a morts, sinó que era una litúrgia especial, els ornaments eren blancs, les campanes repicaven alegrement, les moltes flors rebudes eren capolls blancs, que no havíem de plorar (encara que es comprén que la pèrdua de la xiqueta és una pena molt gran), que ens ha precedit en la Glòria, pel baptisme (que el va rebre en la UCI, on va estar ingressada tres setmanes) és filla de Déu, ella no va cometre pecat, està junt amb Ell...

Sé per la fe que està en el cel i des d’allí gaudeix de la presència de Déu. Ella ja el veu cara a cara i és la seua xicoteta amiga. Done gràcies a Déu per eixa vida que ens va donar i per la seua partida. Déu ens ha fet per a la vida, és un Déu de vida. Ell va plorar per la mort del seu amic Llàtzer, es va solidaritzar i va consolar les germanes Marta i Maria.

Pilar, carinyet, des del cel recorda’t i intercedeix pels teus pares i tots els que t’estimem.

Juanita Fandos