LA TERRA DELS HÒMENS ÍNTEGRES

Per a molts, tal vegada sentir parlar de Burkina Faso no vos diga res però si parlàrem de l’Alt Volta potser vos sonara a un llunyà país de l’Àfrica que difícilment sabríem situar en el mapa. Són la mateixa cosa. A principis dels anys huitanta va haver-hi una revolució en la que era una antiga colònia francesa i els nous dirigents del país van canviar l’antic nom que feia referència al riu que la travessa (el Volta) per un nom compost per dos paraules en sengles llengües natives (el moré i el diulà) que significa «la terra dels hòmens íntegres». Un bonic i poètic nom si no fóra perquè es refereix a un dels països més pobres del planeta.Situat en la regió del Sahel (la franja al sud del desert del Sàhara) va ser el lloc en què sacerdots de la nostra diòcesi van treballar des de finals dels anys seixanta fins fa molt poc, concretament en la població de Safané. El primer d’ells (mossén Ricardo, el Barbes) va morir allí i hi està soterrat, garantint la presència de la nostra Església diocesana en aquelles terres.El passat mes de juliol vaig viatjar a aquell territori, com he fet en altres ocasions, per a recordar el temps passat allí, per a retrobar-me amb aquella gent, però en esta ocasió amb un objectiu específic: fer les gestions oportunes perquè, com més prompte millor, s’inicie la construcció d’un pont sobre el barranc que travessa Safané ja que el pas actual està completament destruït per la força dels corrents d’aigua i l’acció de l’home traient fang per a fer atovons per a construir les cases.La Delegació Diocesana de Missions coordina eixe projecte tan necessari. A nosaltres ens pot paréixer estrany que no siga l’administració civil de Burkina Faso la que s’encarregue de realitzar una obra així, però és que a penes tenen mitjans.El primer pas era vore l’estat actual del lloc: pareixia que l’actual pas haguera patit un bombardeig. El projecte tècnic elaborat quatre anys abans no servia per a res. Calia posar-se en contacte amb el bisbe de Dédougou i els responsables diocesans perquè asseguraren la seua col·laboració. Allí hi ha un organisme denominat OCADES (Organització Catòlica per al Desenvolupament i la Solidaritat) encarregat de coordinar tota l’acció social i caritativa. El seu responsable em va donar tota classe de facilitats posant-se en contacte amb el director regional d’Infraestructures que va enviar l’endemà dos tècnics a Safané perquè avaluaren la situació del barranc. Millor impossible!Tot açò és important, però ara arriba una dificultat: el finançament del projecte. Açò es va a realitzar amb donatius de particulars, parròquies, etc. És important que ens conscienciem sobre la necessitat de ser solidaris amb el Tercer Món en la mesura de les nostres possibilitats.A vegades podem caure en la temptació de pensar que nosaltres no podem solucionar els seus problemes perquè no tenim els mitjans suficients i en canvi els governs no fan prou. És cert, però podem aportar el nostre gra d’arena a través de xicotetes accions solidàries com esta, denunciant les injustícies, promovent formes de vida més solidàries...Se m’oblidava: durant este viatge em vaig trobar novament amb hòmens i dones «íntegres» que han donat la seua vida per estar entre els més pobres del món; africans que, a pesar de la seua extrema pobresa, viuen en una contínua alegria; malalts de sida aferrats a la vida...

Quan u torna de l’Àfrica té l’estranya sensació d’haver viscut una experiència extraordinària, i no obstant això ha estat rodejat de la senzillesa més absoluta. No haurem d’aprendre nosaltres també a ser íntegres?

Mn. Salvador Prades