Blogia
Parròquia El Salvador - Eslida

Poble

Quota per a les Festes del Crist 2011

COMPTES ON INGRESSAR LA QUOTA PER A LA FESTA DEL CRIST, A NOM DE «ASSOCIACIÓ DEL SANTÍSSIM CRIST DEL CALVARI, ESLIDA»


RURALCAIXA: 3082-1054-15-5461088816    Quota individual: 10 €
BANCAIXA: 2077-0539-91-1100313767        Quota familiar: 20 €

400 anys de l’Eslida actual

400 anys de l’Eslida actual

Òscar Pérez Silvestre

 

Crec que la història dels pobles (escrita o oral) fa diverses funcions socials que cal valorar pels beneficis en principi intangibles que aporta als habitants d’una comunitat humana. Diuen els entesos que la història és una construcció: la història s’escriu sempre en un moment històric determinat, i la labor dels historiògrafs és un fruit del temps en què viuen. L’historiador parteix de la seua realitat, de la seua manera de pensar, es planteja les preguntes que li interessen i, de vegades, algun objectiu amb implicació social més ambiciós que la mera reconstrucció del passat. Qualsevol fenomen històric pot tindre diferents formes d’interpretació en funció d’eixe moment en què escriu l’historiador, de la seua mentalitat i ideologia, de la formació científica que acabala, dels buits possibles en la documentació que té a l’abast, de la vitalitat de la cultura en què desenvolupa la seua activitat... L’objectivitat de la història és inassolible al 100%, però això no significa que no es puga ser més o menys rigorós a l’hora d’interpretar-la i d’escriure-la.
Tal relació escriptor-època és ben òbvia, però si descendim un poc més a les imbricacions íntimes que tots mantenim amb el temps que ens ha tocat de viure, hi ha diversos factors que influeixen en la visió que tenim de la realitat que ens envolta i en la percepció que ens creem i que, potser, mantindrem al llarg de tota la vida. Tradicionalment, han sigut els àmbits de poder polític, social i cultural, és a dir, les esferes de prestigi íntimament relacionades, les que han generat les interpretacions històriques, que han passat per transmissió a la resta de grups socials. En les últimes dècades, amb l’accés més generalitzat a les universitats i la labor d’investigació que té encomanada la institució –sumada a la d’altres estudiosos poc o gens vinculats que treballen en paral·lel–, el panorama historiogràfic ha evolucionat en mètode i s’ha diversificat en interessos fins al punt que és molta la bibliografia que es produeix i abraça tots els períodes històrics.
En este context, la història local dels pobles ha experimentat un augment de producció que fa unes dècades no tenia: la pretensió abans era fer una història global que, no cal dir-ho, no arribava a explicar les peculiaritats particulars. Així, en les últimes dècades són molts els pobles que disposen de la seua història (sovint parcial i incompleta), fet que, sense cap dubte, contribueix a afinar millor la descripció de les circumstàncies i dels fets històrics. És a dir, una història global necessita conéixer la història local.
Pel que fa a Eslida, hi ha un fet que m’interessa des de fa molt de temps. ¿Què va succeir després de l’expulsió dels moriscos l’any 1609? L’any 2009 vaig dedicar un treball a explicar el context en què es va produir tal desterrament. Ara, però, m’interessa conéixer com després de dos anys d’abandonament del poble ací comença a constituir-se una nova comunitat, com s’articula tot el sistema de convivència, com es construeix l’hàbitat sobre la base anterior morisca. Són tantes preguntes...
Si prenem una data simbòlica, l’any que ve (2012) farà 400 anys de l’atorgament de la Carta de Poblament del Duc de Cardona i Sogorb als nous pobladors (28 de setembre de 1612). És a dir, farà 400 anys que la comunitat humana actual d’Eslida va començar a caminar. Per això, crec que és molt important desxifrar la història: d’una banda, per conéixer (saber d’on venim, qui eren, com vivien...), i per una altra per reconéixer-se com a membres d’un col·lectiu amb una història en comú, lligats a una terra des de fa quatre segles, una terra i un territori definits en comú, construïts entre tots. I nosaltres, en som els continuadors...
Crec que ens hem de fer el propòsit de portar avant una celebració d’estes característiques: amb bon gust, mesurada, que siga senzilla i significativa per a la nostra gent. Per la meua banda, em compromet a treballar en esta direcció i a establir els contactes possibles per tal que la gent que en sap ens done un poc de llum sobre aquell passat que no està tan lluny. I aprofite per animar-vos a aportar el vostre granet d’arena a la causa, cadascú des de les seues possibilitats. Perquè Eslida s’ho mereix, i perquè si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú.

Amb un altre aire...

Amb un altre aire...

Vicent Pitarch Galindo

 

El dia 24 de juliol, Santa Cristina, va tindre lloc al nostre poble una audició musical extraordinària dins de les Festes de la Joventut 2011, a la qual va acudir una multitud de persones de la localitat i estiuejants, així com d’Artana. Este concert, promogut pel nostre director i amb el consentiment de tots els músics, s’ha preparat en una setmana. Va ser molt alegre per l’amenitat del programa i l’espontaneïtat de tota la banda amb una indumentària estival i tropical. El programa va ser de boleros, mambos, rumbes, etc., i va ser molt aplaudit per tots els assistents, amb parelles fins i tot que van ballar a la plaça dirigits per Fran. En finalitzar, la gent se’n va anar molt satisfeta per la labor diària de la Banda i la projecció actual i futura, i van demanar que es tornen a repetir estes actuacions. Les pròximes actuacions bandístiques seran a Aín, a les festes d’agost, i a les festes del Crist del nostre poble, amb diversos actes processionals i un concert.
Volem recordar també els concerts oferits per les bandes d’Eslida i de Tales el diumenge 2 de juliol al nostre poble dins del Programa de Concerts d’Intercanvis Musicals, i el dia 17 de juliol a Tales.

Concurs de balcons

Concurs de balcons

El I Concurs de Balcons i Racons Pintorescs patrocinat per l’Associació de Desenvolupament Rural ja ha acabat i tenim guanyadors. El jurat, format per un representant de cada partit polític de l’Ajuntament, i de diverses entitats del poble com La Passió, L’Alé, la Comissió de Festes de la Joventut i l’Associació de les Ames de Casa, han decidit que la guanyadora del primer premi és Antonia Pitarch Ballester (Tonica) i que el segon premi és per al carrer de l’Eixida a Xova. Enhorabona!

Treball municipal

Un estiu més, l’Ajuntament ha organitzat la manera de donar treball a un grup de persones aturades que viuen al nostre poble. Respecte de les actuacions mediambientals, s’ha format una brigada de 6 persones (1 capatàs i 5 peons) amb una duració de 2 mesos de contracte. Pel que fa a dinamització turística, s’han contractat 2 persones per a treballs de piscina i taquilla durant 2 mesos. Una vegada acabats estos contractes, també està sol·licitat contractar 4 persones durant 28 dies amb una subvenció de Parcs i Jardins.

La joventut fa festa... i tots també

Entre els dies 22 i 31 de juliol, han tingut lloc les Festes de la Joventut, en les quals s’han realitzat una gran diversitat d’actes amb la finalitat que, homes i dones, xiquets i xiquetes, grans i menuts, joves i no tan joves, participen i gaudisquen. El repertori festiu amb sopar, balls, concert de la banda, actuacions d’orquestres, jocs populars, bous, vaques... ha estat preparat per un nodrit grup de “joves” que al llarg d’un any han estat fent loteries i altres activitats per a recollir fons i poder fer una setmana de festes. Ànim i endavant!

A l’estiu, tot el món actiu!

Al mes de juliol ha tingut lloc l’Escola d’Estiu del 4 al 22 de juliol amb dos monitores i una vintena de xiquets, una acampada nocturna amb activitats, també l’Escola Esportiva dos dies a la setmana, un curs d’iniciació al tenis i un altre d’iniciació al patinatge. Com a novetat, s’han fet activitats especials per a promocionar la piscina, com ara una gimcana aquàtica, castells en l’aigua per a totes les edats i festes aquàtiques. A l’agost continuaran les activitats: animem a tots a participar!

Viatge al Delta de l’Ebre

El passat diumenge 17 de juliol, l’Associació d’Ames de Casa va organitzar un viatge en autobús per a conéixer el Delta de l’Ebre i els seus voltants. El grup, format per dones i parelles, van disfrutar d’un bon dia.

Festa de fi de curs

Festa de fi de curs

Com tots els anys, la vespra de Sant Joan, en arribar la calor, acaba el curs escolar. Per celebrar-ho, tant el professorat com l’AMPA organitzen una sèrie d’actes per a menuts i grans a fi de tancar les jornades lectives i començar les vacances escolars. Enguany, de matí es van repartir diplomes, es van fer tallers per als xiquets i jocs d’aigua que el temps va afavorir.  De vesprada, i organitzat ja per l’Associació de Mares i Pares, es va fer un berenar i jocs d’aigua, tallers per a xiquets i familiars i també una gimcana pirata. Al final, un bon dia per a passar-ho bé els menuts i els no tan menuts.

Nou Ajuntament

L’11 de juny va tindre lloc l’acte de proclamació de la nova corporació municipal, com en la resta de l’Estat.  La curiositat o anècdota de la presa de possessió dels nostres dirigents polítics municipals elegits al nostre poble respecte de la resta de municipis va ser que l’acte es va fer als locals de l’Ajuntament, en procés de rehabilitació, i no als locals de l’edifici multifuncional de la Cambra Agrària Local, on actualment es fa servir de “Ca la Vila”.

Turisme sostenible, turisme respectuós

Turisme sostenible, turisme respectuós

Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient (UB)

 

Durant tot l’any, especialment a l’estiu, ens desplacem per passar el nostre temps d’oci, conéixer nous espais i cultures, o simplement per canviar la rutina habitual a la faena i a casa. Tanmateix, quan fem turisme també hem de tindre cura de respectar el medi, ja que l’impacte ambiental de les activitats (mobilitat, menjar, allotjament...) és major durant les vacances.
Per exemple, les emissions de gasos associats al canvi climàtic augmenten pel gran nombre de quilòmetres que fem en cotxe, o per l’ús de l’avió. Els aliments que mengem durant les vacances incrementen els residus generats, ja que contenen grans quantitats d’embalatges (llandes de refresc, botelles d’un sol ús, menjars preparats...) També creixen el consum d’energia, de l’aigua i d’altres recursos naturals cada vegada més escassos...
A més, visitem espais naturals que ens atrauen per la seua bellesa, però que són fràgils i poden deteriorar-se amb facilitat. És per això que hem de posar en pràctica hàbits que contribueixen a reduir el nostre impacte ambiental. Una bona alternativa és viatjar a una destinació de turisme sostenible, que atén les necessitats dels turistes però al mateix temps assegura la conservació dels recursos i els valors naturals per a les generacions futures.
 
Fem les nostres vacances més sostenibles…
> Es poden mantindre les bones pràctiques ambientals que ja duem a terme a casa: fer recollida selectiva, estalviar aigua i energia, comprar només allò que necessitem…
> Per a moure’ns, el millor és utilitzar el transport públic, i en el lloc de destinació anar a peu o en bici. Si agafem el cotxe, fem una conducció eficient.
> Evitem les destinacions massificades. Són les que més contribueixen al deteriorament del paisatge i l’entorn natural, ja que requereixen i consumeixen molts recursos.
> Els allotjaments rurals, com les residències i cases rurals, tenen en compte la preservació de l’entorn i ens permeten conéixer millor el medi natural.
> Una bona alternativa és allotjar-nos en establiments que tenen certificats ambientals o etiquetes ecològiques. Estalvien aigua i energia, utilitzen energies renovables…
> És millor fer turisme que tindre una segona residència, ja que consumeixen molt de territori en relació al temps que s’usen i generen poca riquesa per a la població local.
> Les destinacions properes ens permeten reduir l’impacte ambiental del nostre desplaçament. Si visitem llocs allunyats, fem que el nostre viatge afavorisca l’economia de les comunitats locals.
> És bo menjar productes sans, de producció local, o d’agricultura ecològica, per evitar el menjar ràpid que genera grans quantitats de residus.
> En comprar records de viatge, evitem malmetre els recursos locals i els éssers vius (mai no recolliu plantes, fòssils o productes fabricats amb animals en perill d’extinció).

Més informació…
-Guia de turisme sostenible: alternativa al turisme de masses. Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC). Barcelona. 2005.
http://www.ocuc.org/ca/publicacions/guies-de-consum.html
-Turismo sostenible. Tecnociencia. Fundación Española Ciencia y Tecnología (FECYT). 2003
http://www.tecnociencia.es/especiales/turismo_sostenible

Trobada dels Pobles del Parc

Trobada dels Pobles del Parc

El dissabte 14 de maig va tindre lloc a Pavías el IX Encontre dels Pobles del Parc Natural. Es van reunir 13 municipis, i entre ells Eslida, dos mancomunitats, 5 associacions, 18 artesans dels pobles del Parc i 17 artesans dels voltant del parc. Al llarg del matí hi va haver tallers i activitats diverses, entre elles la presentació de la Memòria del parc amb col·laboracions d’alguns municipis, i entre elles l’aportació feta per l’amic Òscar Pérez Silvestre amb un article sobre «Els vasos espadànics d’Eslida».

Assemblea de la Passió

Assemblea de la Passió

El dia 8 de maig va tindre lloc al local de les Ames de Casa, una assemblea general de l’Associació del Puntal de l’Aljub, La Passió, per a parlar de l’última representació, fer una valoració constructiva de l’actuació del dia 17 d’abril, l’horari, els actors nous, els comentaris del públic, etc. També es va fer un estat de comptes després del pagament de totes les factures generades per la representació, i es van fer propostes per a l’any pròxim, invitant a tots els qui tinguen interés de participar que s’arrimen als membres de la Junta per a informar-los. Com a associació cultural, s’estan programant exposicions, concursos, etc., dels quals ja anirem informant.

Senyals nous

Senyals nous

Si feu una ulladeta a les entrades o eixides del poble (av. País Valencià, Carretera de Xova, Carretera d’Aín…), voreu que s’han llevat les plaques indicatives de Centre urbà, Església, Ajuntament, etc., que eren de color blanc i les han substituïdes per unes noves de color marró xocolate, més serioses i més aparents. Cal modernitzar-se.

Eleccions municipals i autonòmiques

Al nostre poble, les eleccions del 22 de maig han deixat estos resultats:

Eleccions municipals
PP: 349 vots, i PSOE 215 vots. Sobre un total de 668 votants censats, hi va participar el 89, 22%. Per tant, el Partit Popular guanya la majoria i al nostre ajuntament es dibuixa un panorama bipartidista amb 4 regidors per al PP i 3 per al PSOE. Així, el nou consistori estarà format per Rafael Sorribes Gómez, José Manuel Pitarch Miravet, María Teresa Manzana Segarra, Vicente Pitarch Galindo, Rafael Pitarch Gimeno, Laura Miravet Batlle i Ruth Sanchis Lara.

Eleccions a les Corts
El PP ha obtingut 281 vots (48,20%), el PSOE 210 vots (36,02%), la Coalició Compromís 25 vots (4,29%), EUPV 23 vots (3,95%), Verds 8 vots, ERPV 6 vots, España 2000 3 vots i UPD 2 vots.

Eslida pintoresca

Eslida pintoresca

Àlex Gimeno

 

Si busquem informació no massa recent i que descriga el poble d'Eslida, tradicionalment l’han definit com un poble enclavat en la serra, entre muntanyes, amb una gran quantitat de fonts amb propietats medicinals i  pintoresc. Aquell  concepte “pintoresc” sempre l’he associat amb una imatge de la meua infantesa quan corria per aquells carrers estrets i costeruts de la placeta, el carrer de l’auelo Panera, el de Doña Isabel, l’Arrendador, el carrer del retor cap a ca la tia Amèlia i fins a la tia Campaneta, o la pujadeta de ca la tia Pura, Paca i Pasqualeta o l’eixida de la plaça baixant pel carrer del tio Perxa fins a ca la tia Josefina i fins a ca la tia Estudianta i casa Nati.
He dit que eren carrers estrets i costeruts? I ho són, però també més poblats, i molt més cuidats, com no, ben plens de plantes: olles, perols foradats, gerres desportellades, pots de llanderola... tot era bo per a embellir i engalanar carrers, finestres i balcons. Doncs eixa és la idea del I Concurs de Balcons i Racons pintorescs que ha organitzat l’Associació de Desenvolupament Rural: valorar el que sempre hem vist als nostres carrers i places i que va perdent el protagonisme que tradicionalment ha tingut.
El temps per a apuntar-se a l’Ajuntament ja ha acabat. El jurat passarà a valorar i a la Fireta és donarà el veredicte. Participar en el concurs no és guanyar 150 euros i un trofeu del primer premi o un trofeu del segon; és donar vida a les façanes de les nostre cases, és alegrar la vida del qui allí viu i de qui passa i admira el treball fet en benefici de tots, del qui ho viu i del qui ho mira. Quin goig!

Voluntariat de la CAM

Voluntariat de la CAM

El primer dissabte de novembre vam rebre la visita d’un grup de més de 75 voluntaris de la CAM que van fer una activitat de reforestació al Calvari amb el suport de la Parròquia i la coordinació del Centre de Visitants de la Serra d’Espadà. Que l’esforç de tots valga per a recuperar el patrimoni mediambiental.

Fent accessible el poble

Fent accessible el poble

Fa unes setmanes que hem observat que han senyalitzat una zona d’estacionament per a discapacitats i per a autocars, i han arreglat alguna pujada per tal d’accedir a les zones esportives. Això és fer accessible el poble per a totes les persones, i no parlem només de les que pateixen alguna minusvalidesa física, sinó també de qui es desplaça amb dificultat per a dur carrets de xiquets, carros de compra o càrregues.

La nostra escola

La nostra escola

Redacció

 

L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del CP Francisco Mondragón fa uns anys, seguint el protocol, va parlar amb la inspecció educativa de les deficiències de l’escola, estrenada el 1999. La  Inspecció va transmetre a la Conselleria d’Educació l’informe i es va dir que tal assumpte era competència de l’Ajuntament. L’Ajuntament, al seu torn, va al·legar que és un defecte de construcció. Aleshores, la Conselleria va pressupostar 30.000 euros per a fer l’obra, però durant dos anys no s’han dut a terme. L’AMPA va decidir denunciar-ho a través de la Federació d’AMPA (FAPA), que ho ha difós en la premsa. Això va fer que prenguera interés la Diputació en l’assumpte i el passat 17 de novembre es va presentar el diputat d’Educació al recinte de l’escola, que es va comprometre a passar un pressupost.
Per tal que el poble prenga consciència del fet, ja que és un bé per a tots i, sobretot, per als nostres xiquets i xiquetes que passen tantes hores en les instal·lacions, a continuació fem un resum dels desperfectes que cal solucionar segons l’AMPA, sempre atenta al benestar de les seues persones associades. Ho transcrivim literalment:
«Els pares estem realment preocupats perquè els patis contenen elements verdaderament perillosos per a la seguretat dels nostres fills.
No és un problema d’incomoditat, sinó de verdader perill, per la qual cosa considerem urgents els arreglaments que ja estan aprovats i pensem que és una negligència que no s’atenguen els problemes de seguretat del col·legi.
El pati d’infantil és un verdader perill per als xiquets i és urgent arreglar-lo per a evitar accidents:
- Les pedres i llosetes dels murs del pati es despeguen i cauen; així, poden caure damunt d’algun xiquet i produir-li una lesió greu.
- Hi ha desnivells i escalons verdaderament perillosos davall de l’arena.
- Cada vegada que plou el pati es queda inutilitzable durant més d’una setmana.
- L’arena del pati serveix perquè els gats de la zona facen les seues necessitats, amb el  consegüent problema greu d’insalubritat  per al joc dels xiquets.
El pati de primària té desperfectes semblants:
- Està ple de desnivells i vores que produeixen molts accidents i caigudes.
- Les pedres de les parets cauen i poden ferir de gravetat algun xiquet.
- Pateix inundacions que duren més d’una setmana.»

Com funciona la nostra depuradora

Com funciona la nostra depuradora

Valentín Paulo i Lola Pérez

 

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals del municipi d’Eslida es troba ubicada a la vora del riu Anna. La instal·lació es va posar en funcionament el 18 d’agost de 1999 i actualment està donant servici a una població de 3.382 habitants equivalents, amb un cabal depurat l’any 2009 de 87.822 m3.
L’EDAR d’Eslida es basa en un sistema de fangs actius mitjançant aireig prolongat. L’aigua influent arriba a la instal·lació per gravetat a través d’un col·lector urbà de 400 mm de diàmetre i 670 m de longitud que arreplega les aigües dels diferents sectors del municipi. Quan l’aigua bruta ha arribat a planta, és conduïda per un canal de 300 mm d’ample, en el qual hi ha instal·lada una reixa manual de grossos de 40 mm de pas, l’objectiu de la qual és fer una primera garbellada dels sòlids més grossos que arriben a l’estació depuradora, fins a un pou de bombament, el qual està dotat de tres bombes d’elevació, que impulsen l’aigua bruta fins a un tamís rotatiu, mitjançant el qual es realitza una segona garbellada dels sòlids més fins. Els residus sòlids generats en este procés es tracten com a residus sòlids urbans (RSU).
Després del pretractament, l’aigua residual tamisada és introduïda en un reactor biològic de 600 m3, on mitjançant un cultiu microbià en suspensió s’elimina la matèria contaminant de l’aigua residual, la qual servirà d’aliment als microorganismes. Per tal d’aconseguir este procés, el reactor biològic està dotat d’una turbina d’aireig que manté el cultiu microbià actiu.
Posteriorment, l’aigua passa per gravetat a un decantador secundari de 120 m3, on es produeix la separació dels microorganismes (agregats formant flòculs) de l’aigua depurada per mitjà un procés de decantació. Del procés de decantació s’obté l’aigua ja depurada, d’una banda, i el cultiu de microorganismes concentrat per una altra, una part del qual és introduït novament en el reactor biològic (fang recirculat) i una altra part és extreta del sistema de forma periòdica (fangs en excés), per a controlar el creixement del cultiu en el fons del decantador secundari.
Per a realitzar estes dos operacions, la instal·lació compta amb un pou de bombament comunicat per la base amb el fons del decantador secundari, on hi ha instal·lades dos bombes d’impulsió, una per a recircular el fang al reactor biològic i una altra per a porgar el fang en excés a un espessador per gravetat de 26 m3, en el qual després de ser espessit, és deshidratat mitjançant un filtre de bandes. El fang deshidratat extret es fa servir per a aplicació agrícola per les seues excel·lents propietats agronòmiques.